Escola

Es tracta d'un estudi del Centre for Educational Research and Innovation de l'OCDE realitzat per un grup d'investigadors especialitzats en l'ús i l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per equilibrar l'accés al coneixement i a les oportunitats educatives arreu del món. Aquest grup d'experts de centres d'investigació i universitats d'arreu del món van assistir a dues trobades, una es va fer a Malmö (Suècia) i l'altra a Barcelona, de les quals n'ha sorgit l'informe. El treball analitza la importància dels Recursos Educatius Oberts (REO) que trenca barreres i permetre l'ús compartit i lliure dels continguts

Resum dels elements clau

Sembla que està emergint una tendència extraordinària. Malgrat que els recursos educatius s'acostumen a considerar propietat intel·lectual clau en el competitiu món de l'ensenyament superior, cada cop més institucions i persones comparteixen a través d'Internet recursos d'aprenentatge digital de manera oberta i sense cost, en forma de recursos educatius oberts (REO). Aquest estudi, que parteix dels treballs anteriors de l'OCDE sobre ensenyament virtual, es pregunta per què està passant això, qui hi participa i quines en són les implicacions més importants.

L'educació superior ha de respondre a diferents reptes: la globalització, una societat envellida, l'augment de la competència entre els centres d'ensenyament superior nacionals i internacionals, i un ràpid desenvolupament tecnològic. Els mateixos REO són un d'aquests reptes, però també poden constituir una bona estratègia perquè les diferents institucions els superin. La tendència a compartir programes informàtics (programari de codi obert) i resultats d'investigacions (publicacions d'accés obert) ja és tan important que de manera general és considerada un moviment. Ara es veu complementada per la tendència a compartir recursos docents: el moviment a favor dels recursos educatius oberts.

El títol d'aquest informe, Coneixements de franc, revela les implicacions potencials del moviment REO. Els REO no són només un desenvolupament tecnològic fascinant i una possible eina educativa de primer ordre. Aquest moviment accelera el desdibuixament entre aprenentatge formal i informal, i entre activitats educatives i culturals en un sentit ampli. També planteja qüestions filosòfiques bàsiques relacionades amb la naturalesa de la propietat i la validació de coneixements i conceptes com ara l'altruisme o els béns col·lectius. S'endinsa en qüestions sobre la propietat i la seva distribució arreu del món. Ofereix una perspectiva radicalment nova de l'ús compartit de coneixements, en un moment en què l'ús eficient del coneixement cada cop es considera més important per a l'èxit econòmic, tant de les persones com de les nacions. La paradoxa que això pugui arribar a plantejar i la forma que acabarà adoptant són totalment imprevisibles. En aquest informe s'ofereixen algunes claus preliminars per a entendre les qüestions esmentades.

Els projectes de REO poden ampliar l'accés de tothom a l'ensenyament, però especialment el dels grups d'estudiants no tradicionals, ampliant d'aquesta manera la participació en l'educació superior. A més, poden ser una manera eficient de fomentar l'aprenentatge al llarg de tota la vida, tant de persones com de governs, i alhora crear ponts entre l'ensenyament no formal, informal i formal.

Què són els recursos educatius oberts?
La definició de REO que més es fa servir en l'actualitat és "materials digitalitzats oferts d'una manera lliure i oberta perquè els educadors, els estudiants i els autodidactes els utilitzin i reutilitzin en ensenyament, aprenentatge i recerca". Els REO inclouen contingut educatiu, programes per a desenvolupar, utilitzar i distribuir continguts, i recursos d'implementació com ara llicències obertes. En aquest informe se suggereix que els recursos educatius oberts fan referència als actius digitals acumulats adaptables que proporcionen avantatges sense limitar la possibilitat que altres persones se'n beneficiïn.

Qui utilitza i genera els REO i en quina quantitat?

El contingut educatiu en qüestió es el programari educatiu obert, és a dir, materials educatius organitzats en forma de cursos i generalment distribuïts en fitxers PDF, així com elements pedagògics menors sovint anomenats objectes d'aprenentatge. El contingut pot incloure llocs web, simulacions, fitxers de text, imatges, àudio i vídeo en format digital, de vegades només per a utilitzar-los i d'altres oberts a l'adaptació i la reutilització. Encara que no hi ha estadístiques definitives disponibles, el nombre de projectes de REO creix ràpidament, i també el nombre de persones que hi participen i el nombre de recursos disponibles. Al gener de 2007, l'OCDE va identificar més de 3.000 cursos amb programari educatiu obert en més de 300 universitats d’arreu del món. Als dipòsits o bases de dades centrals de recursos com ara MERLOT, Connexions, OpenLearn i d'altres, s'hi poden trobar centenars de milers de continguts o materials que representen milers d'hores d'aprenentatge de lliure disposició. Malgrat que de moment l'idioma imperant és l'anglès, la traducció dels recursos juntament amb un nombre creixent de projectes de REO en llengües diferents de l’anglès fan que n’augmenti la diversitat lingüística i augmenti llur ús global. El nombre potencial d'usuaris és enorme.

Amb les disperses dades de què disposem, només podem donar una imatge general dels usuaris i generadors de REO. La majoria dels creadors de recursos i projectes de REO es troben a països de parla anglesa del món desenvolupat. Aquest moviment creix tant de dalt a baix com de baix a dalt: s'emprenen nous projectes a escala institucional i alhora els professors i investigadors utilitzen i generen REO per iniciativa pròpia. Les institucions que hi estan implicades de moment semblen gaudir d'un gran prestigi internacional o als països respectius, i no són pas institucions desconegudes o amb poc reconeixement.

Per què la gent comparteix gratuïtament?

Els motius que fan que les persones i les institucions utilitzin, creïn i comparteixin REO es poden dividir en incentius bàsics de caire tecnològic, econòmic, social i legal.
• Els incentius tecnològics i econòmics inclouen una infraestructura per a tecnologia de la informació (com ara la banda ampla), maquinari i programari de més qualitat, menys costós i més intuïtiu. El contingut és més barat i fàcil de generar i, si es comparteix, els costos es poden reduir encara més. Estan apareixent nous models econòmics entorn de la distribució de continguts lliures. Els incentius legals són nous models de llicències que faciliten l'ús compartit i reiterat del contingut lliure. Els incentius socials inclouen una major voluntat de compartir.
  
• La manca de disponibilitat de banda ampla constitueix una barrera tècnica. La manca de recursos per a invertir en maquinari i programari per a desenvolupar i compartir REO és una barrera econòmica. Aquesta mena de barreres sovint representen obstacles importants als països en desenvolupament. Les barreres socials inclouen la manca d'experiència en l'ús de les innovacions tècniques i obstacles culturals contra el fet de compartir o fer servir recursos creats per altres professors o institucions.

Hi ha tres arguments a favor que els governs donin suport als projectes de REO.
• Amplien l'accés en general a l'ensenyament, encara que especialment ho fan per als grups d'estudiants no tradicionals, facilitant d'aquesta manera la participació en l'educació superior.
  
• Poden ser una manera eficient de fomentar l'aprenentatge al llarg de tota la vida, tant de persones com de governs.
  
• Poden crear ponts entre l'ensenyament no formal, informal i formal.

Les institucions mencionen sis tipus de motius per participar en projectes de REO.
• L'argument altruista que el fet de compartir coneixements s'ajusta a la tradició acadèmica i és una bona cosa.
  
• Els centres educatius (especialment els que estan finançats amb fons públics) haurien de rendibilitzar els diners dels contribuents permetent compartir i reutilitzar lliurement els recursos.
  
• La qualitat pot millorar i es pot reduir el cost del desenvolupament de continguts gràcies al fet de compartir i reutilitzar.
  
• És bo per a les relacions públiques de la institució disposar d'un projecte de REO com a reclam de nous estudiants.
  
• Hi ha la necessitat de cercar nous models de retorn de la inversió a mesura que creix la competència entre institucions.
  
• Un ús compartit i obert esperonarà la creació de nous recursos d'aprenentatge, estimularà les millores, la innovació i la reutilització internes, i ajudarà la institució a fer un bon seguiment dels materials i de l'ús intern i extern que se'n fa.

Una altra motivació, esmentada per algunes de les institucions d'ensenyament a distància més importants, és el risc de no fer res en un entorn que canvia ràpidament.

Els incentius personals de professors i investigadors es poden resumir en quatre aspectes bàsics.

• La motivació altruista de compartir (igual que les institucions), de nou en consonància amb els valors acadèmics tradicionals.
  
• Guanys personals no pecuniaris, com ara publicitat, prestigi dins de la comunitat oberta o el que alguns anomenen egocentrisme.
  
• Un ús lliure i compartit pot ser bo per motius econòmics i comercials, com a manera d’obtenir publicitat, arribar més ràpidament al mercat, aprofitar l'avantatge que suposa moure fitxa en primer lloc, etc.
  
• De vegades no compensa tenir els recursos amagats. Si poden ser útils a altres persones, més val compartir-los de franc.

Independentment de si les institucions participen en projectes de REO o no, és probable que els REO afectin els plans d'estudi, la pedagogia i l'avaluació. Amb milers de cursos (de programari educatiu obert) de centres d'ensenyament superior de prestigi internacional disponibles lliurement, el professorat no pot obviar el fet que els estudiants comparen els diferents programes d'estudis. Com que la funció del professor com a proveïdor de llistes de lectura i material docent està minvant, és probable que els REO accentuïn els canvis en les tasques docents tradicionals i l'evolució d'estudiants més independents. Cal suposar que el creixement de l'aprenentatge no formal i informal estimularà la demanda d'avaluació i reconeixement de les competències adquirides fora dels entorns educatius formals.

Copyright (drets d’autor) i llicències obertes

Les legislacions sobre copyright adopten llur definició de convencions internacionals i són semblants a la majoria de països. En principi el copyright té una funció econòmica que consisteix a atorgar als creadors drets monopolístics sobre les creacions pròpies durant un temps determinat. Mentre que la tecnologia de la informació fa possible multiplicar i distribuir els continguts arreu del món i a un cost gairebé nul, les restriccions legals en la reutilització de materials amb copyright dificulten llur negociabilitat en entorns digitals. Frustrats per aquest entrebanc, els acadèmics d'arreu del món han començat a fer servir llicències obertes per a crear un espai al món d'Internet –un comunitat creativa– on la gent pugui compartir i reutilitzar el material amb copyright sense por a ser denunciats. Per fer-ho, els propietaris del copyright han d'acceptar o donar permís perquè el seu material es comparteixi mitjançant una llicència genèrica que dóna permisos per endavant. La llicència Creative Commons és amb diferència la llicència més coneguda per a aquest tipus de continguts, l'ús dels quals creix exponencialment.

Com es poden mantenir els projectes de REO a la llarga?

Els costos reals dels projectes REO varien considerablement. Algunes iniciatives tenen suport institucional i compten amb la participació de professionals, mentre d'altres es construeixen a partir de comunitats d'experts i depenen de les seves tasques voluntàries. Entremig d’aquests dos pols existeixen tota mena de models, també. Els dipòsits de recursos es poden organitzar com a lloc on compartir i intercanviar recursos, fet que implica que les persones són usuaris o creadors, o bé poden fomentar la creació cooperativa de recursos comuns. El primer model s'anomena model d'usuari-creador, i el segon, model de cocreació, tot i que també aquí hi ha estadis intermedis. El primer model és més probable que sigui centralitzat que no pas el segon. Tot i que els costos reals es poden afrontar amb recursos no dineraris, la majoria d'iniciatives necessiten aconseguir cert capital. En aquest sentit, a l'informe s'identifiquen diferents models de retorn de la inversió: el model de substitució, en què els continguts oberts substitueixen altres usos i es beneficien de la retallada de costos; el model de fundació, donació o llegat, on el finançament del projecte prové d'un actor extern; el model de segmentació, en què el proveïdor ofereix serveis de "valor afegit" a segments d'usuaris i els cobra aquests serveis; el model de conversió, segons el qual "dónes una cosa de franc i després converteixes el consumidor en client de pagament"; i també el model de suport voluntari o de socis afiliats, basat en campanyes de recol·lecta de fons o en el pagament de quotes dels socis.

Millora de l'accés als REO i de llur utilitat

Els defensors del moviment de recursos oberts haurien de tenir en compte la possibilitat de portar a terme accions per millorar l'accés als recursos existents i llur utilitat. El ràpid creixement del nombre de materials educatius i de dipòsits de recursos fa que sigui important trobar els recursos més rellevants i de més qualitat. Les metadades (informació descriptiva sobre els recursos) pot millorar la funció dels sistemes de cerca, encara que l'addició de metadades de bona qualitat als recursos és difícil i laboriosa. S'estan provant alternatives com ara metadades i folksonomies generades automàticament, però està per veure si aquestes solucions són prou adaptables. La qualitat es pot millorar de moltes maneres.

Existeix un desequilibri preocupant entre l'oferta de REO i llur utilització. La immensa majoria de REO és en anglès i es basa en la cultura occidental, condició que en limita la rellevància i planteja el risc de relegar els països en vies de desenvolupament a fer el paper de consumidors. No obstant això, actualment existeixen una sèrie de projectes als països en desenvolupament per crear REO a partir de llurs llengües i cultures.

Com que el concepte de REO parteix de la idea de reutilitzar i adaptar els materials, la interoperabilitat és de vital importància. Els recursos d'aprenentatge s'han de poder buscar als dipòsits de bases de dades i s'han de poder descarregar, integrar i adaptar a les diferents plataformes. Les aplicacions informàtiques creades en moments diferents i per programadors diversos haurien de poder interoperar. Els estàndards oberts fan que això sigui possible. La creació de normes noves és una tasca especialitzada que necessita suport econòmic.

Recomanacions i implicacions sobre aspectes normatius

El moviment REO té implicacions a molts nivells de política normativa. Les qüestions d'interoperabilitat, com ara l'harmonització de la legislació de copyright i els acords sobre normes, es tracten a escala internacional. Cal crear una bona base de coneixements sobre el moviment a favor dels REO a escala internacional, amb activitats de conscienciació per a fer més conegut el concepte de REO. Es recomana als organismes de finançament de tots els nivells que donin suport a aquestes activitats.

En l'esfera nacional, els REO fan que es desdibuixin encara més les fronteres entre l'ensenyament formal i l'informal, i és recomanable que els països estudiïn com es poden utilitzar els REO eficaçment per a satisfer part de la demanda d’aprenentatge durant tota la vida. Els REO poden ser una contribució important per aconseguir una oferta diversificada de recursos educatius. Una plètora de recursos educatius digitals facilita la diversitat metodològica, que alhora és un requisit previ per a promoure la individualització de l'aprenentatge. És recomanable que els governs adoptin una actitud holística envers els recursos educatius digitals, dels quals els REO només són una part.

Una revisió del sistema de copyright actual per tal de promoure l'ús de la tecnologia de la informació a l'ensenyament hauria de tenir en compte accions per a crear almenys una política neutra pel que fa als actors comercials i els REO. Els governs que tinguin la intenció de promoure els REO haurien d'assignar una petita part del pressupost d’educació a la producció de materials docents de publicació lliure creats en institucions finançades amb diners públics, i també obrir els arxius i les col·leccions de museus digitals nacionals al sector educatiu.

Els partenariats entre els sectors públic i privat haurien d'estar més orientats a combinar experiència i recursos d'ambdós sectors. Sempre que sigui possible i raonable, s'haurien de fer servir estàndards oberts i llicències de programari de codi obert.

El ràpid ritme de creixement del moviment REO implica que ben aviat tindrà un efecte important a tots els centres d'ensenyament superior. En conseqüència, els gerents de les institucions haurien de tenir en compte el risc de no fer res. Es recomana als centres d'ensenyament superior que tinguin una estratègia sobre tecnologia de la informació que inclogui, entre d'altres aspectes, la resposta de la institució davant les oportunitats i les amenaces que comporta el moviment REO. Les institucions que desitgin aprofitar les oportunitats que ofereixen els REO haurien de crear incentius perquè el professorat participés en la iniciativa, com ara creant dossiers de docència amb almenys un element de REO, com a part del procés d'obtenció de la titularitat. També s'hauria de potenciar l'ús dels REO en l'ensenyament i oferir formació al respecte.

Publicat originalment en anglès i en francès per l’OCDE amb els títols:
Giving Knowledge for Free: The Emergence of Open Educational Resources
Les ressources éducatives en libre accès: Pour diffuser gratuitement des connaissances
© 2007 OCDE
Tots els drets reservats.
© 2007 Generalitat de Catalunya per a l’edició en català.