Xarxa Lil@

Jocs. Una de les activitats per compartir

Exposició. Què deixen, s'emporten, troben

Cridòria, corregudes, caigudes, rialles de quitxalla, la plaça del Calisay plena a vessar de jocs i rotllanes.

Dins la Sala Polivalent, les portes encara tancades, se’ns obre, se’ns descobreix un món diferent al nostre. És l’exposició de les nostres veïnes vingudes d’altres terres que ens mostren fotografies i objectes de què han deixat, què han portat i què esperen de la nostra terra que les ha acollit.

Imatges i escrits que mostren enyorament, moltes vegades s’han separat famílies, han deixat records. Agraïment també, pensen que aquí, a la nova terra d’acollida els seus fills tenen i tindran la possibilitat, si volen, de tenir estudis superiors, poder (al meu país seria impossible, em costaria un munt de diners...), reclamen, però, el dret de poder treballar amb el permís de reagrupament familiar.

Les portes de la sala s’obriren i junts i juntes persones més grans i més menudes ballàrem un ball popular nostrat (no faltant-hi els cap-grossos), ballàrem a ritme de música àrab la dansa del ventre, ballàrem o escoltàrem a ritme de música africana, explicàrem contes, tastàrem menges cubanes, cantàrem cançons de bressol i falda en diverses llengües.

Tot plegat de cinc a dos quarts de vuit de la tarda. Una tarda que se’ns presentà amb bonança, amb plenitud, amb alegria, en pau. Gaudint de diverses cultures i compartint experiències amb persones grans o petites. Una tarda plena d’amistat entre germanes i germans.

Perquè és tant difícil la convivència en determinades zones, amb el senzill que és respectar-nos i a la vegada aprendre?

Mercè Rigual i Graupera