Municipals 2007

Joaquim Ponsarnau atent durant el sopar

Ponsarnau i Colomer durant el sopar

En Joaquim Ponsarnau arriba somrient al Bare Nostrum acompanyat d'altres alcaldables. Ho fa amb aquell posat de persona satisfeta i segura de sí mateixa. Una seguretat que ha aconseguit després de 8 anys a la vida política. Aquesta experiència ha estat una de les apostes clares d'ERC al llarg d'aquesta pre-campanya. El perfil polític de Ponsarnau s'ha recordat en diferents actes, i en especial el dia de la seva presentació com a alcaldable de la formació republicana. Ell va començar ara fa 8 anys el seu camí per la política. Ho va fer en l'àmbit municipal amb un èxit considerable, ERC passa de no tenir representació a 3 regidors, segellant un pacte tripartit que el duria 2 anys a l'alcaldia. Una entrada forta que no va afluixar 4 anys després malgrat no poder continuar al govern després de les eleccions del 2003. En aquell moment, i tenint en compte els resultats, Ponsarnau va fer el salt cap a l'àmbit supramunicipal com a Secretari de Política Municipal de la Permanent Comarcal del Maresme d' ERC. Ja al 2006 es va incorporar al Consell Comarcal del Maresme com a Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Cooperació Local.

Un cop entaulats comença la conversa i el candidat d'ERC ratifica aquesta creença en la política i fa una de les millors aportacions de la nit. Ponsarnau reclama a la resta de companys polítics que refermin i defensin el paper que tenen a la societat. Mentre altres alcaldables reflexionen sobre el desprestigi que viu actualment la política i aquells que s'hi dediquen, el lider republicà assegura que vivim en una societat en la que la feina dels polítics és fonamental. Afirma amb contundència que el teixit associatiu té un paper destacat, el ciutadà a nivell individual també però hi ha decisions que només poden prendre els polítics. La seva feina és molt digne, continua explicant, “i depèn de nosaltres dignificar-la”. Encara en aquest context Joaquim Ponsarnau deixa entreveure una altra de les seves característiques, la d'intentar entreveure el per què del que és comenta. En algunes ocasions una qualitat i en d'altres un defecte que el porta a desconfiar dels que seuen al seu davant. Així, un cop ha donat resposta a la pregunta del perquè entren en política els candidats que ens acompanyen, proposa un altre sopar en el que s'analitzi el paper dels periodistes. Un tema que no rep el recolzament de ningú, segurament perquè els qui elaborem aquestes cròniques no ens presentem a l'examen del 27 de maig.

El posat relaxat d'en Ponsarnau no l'impedeix estar a l'aguait. Durant el sopar surten referències a projectes de l'anterior legislatura, quan ERC formava govern amb PSC i ICV. Les crítiques sobre l'ascensor situat al capdavall de la Riera arriben de la mà del candidat de CiU, Miquel Rubirola. El líder republicà no dubte gens a l'hora d'agafar la paraula i exposa la seva incomprensió “com pot ser que els ascensor exterior funcionin a tot el món excepte a Arenys?”. Joaquim Ponsarnau parla, aleshores, de la voluntat de tirar endavant els projectes i de donar-los continuat governi qui governi. Tampoc s'atura quan es presenten temes de l'actual mandat. Torna a mostrar incomprensió davant de la no posada en funcionament de la recollida selectiva. Tots recordem els moments en què tant ERC com PSC han donat suport al govern en minoria de CiU i PP. En aquells moments es feia, segons aquests partits per responsabilitat. Però, és clar, ara això desapareix i es comencen a conèixer d'una manera més transparents les posicions perquè estem en campanya.

Joaquim Ponsarnau no mostra totes les cartes. El cap de llista de Ciutadans assegura que no pactarà amb ningú, l'alcaldable de CiU aposta per un govern a 4 (?), CiU, PSC, ERC i PP, i el primer d'ICV reitera l'aposta per reeditar el tripartit de la legislatura 1999-2003. En canvi l'alcaldable d'ERC coincideix amb el socialista i no es mulla. Ponsarnau prefereix mantenir allò de “mutis i a la gàbia” fins conèixer els resultats del 27 de maig. No és d'estranyar tenint en compte que alguns donen per fet que ERC pot aconseguir el quart regidor, un fet que els situaria en clara avantatge a l'hora de pactar i exigir condicions.

Ha estat un sopar agradable. Els antecedents m'havien fet arribar amb una mena de neguit sobre quin seria l'aire que respiréssim, però marxo tranquil·la. El sopar ha estat exquisit gràcies al mestratge gastronòmic del Bare Nostrum, al saber estar dels alcaldables i el saber fer dels companys periodístics.

Isabel Artero