Municipals 2007

Ramon Vinyes en un moment de la conversa

Vinyes escoltant els companys

Sempre he cregut que els períodes de campanya electoral esdevenen una època en què els partits polítics i els candidats creen imatge, marca, exhibeixen i recorden el seu discurs, una època de mostratge de les capacitats comunicatives, d’idees, de maneres de fer. En Ramon Vinyes, alcaldable del PSC (web i bloc), m’ho va desmuntar en la trobada periodístico-política-gastronòmica a què ens van convidar els amics d’ Arenys.Org i el Bare Nostrum (exquisida, la seva cuina). No us negaré que analitzar el candidat Vinyes se m’ha fet, certament, difícil. Ara ho entendreu.

En síntesi, Ramon Vinyes és analista informàtic, exregidor de CiU de 1991 a 1995, reconvertit al socialisme el 1999 de la mà de Santi Fontbona ––que després de 8 anys al capdavant del PSC d’Arenys deixa la política institucional per dedicar-se al partit-, cosa que el va portar al capdavant de la regidoria d’Hisenda en el mandat 1999-2003. En tinc una percepció de persona amable, afable, de caràcter tranquil i dialogant, seriós, i fa la sensació de compromès i treballador... però és callat, cedeix la iniciativa als contrincants, cosa que en temps de campanya no sol jugar massa a favor. També és cert que no he cregut mai que els espectacles polítics de les campanyes electorals serveixin per sumar o restar vots, però sí per deixar constància de qui hi és perquè hi vol ser i de qui hi és, però com si no hi fos, i a jutjar per la trobada d’Arenys.org, Vinyes se situa en l’últim grup.

No puc deixar de fer un símil fàcil amb el lema de campanya (“Fets, no paraules”) que van triar els socialistes catalans per justificar que posaven un gestor gris, de poc discurs, com José Montilla, al capdavant d’un projecte polític que, malgrat els intents poc ressaltats i sovint castigats, no s’allibera de la llosa espanyola del PSOE. En Vinyes no s’exhibeix còmode entre els seus adversaris polítics. En algun moment, fins i tot em fa la sensació que està cohibit i, què voleu que us digui, em costa situar-lo en la família socialista. El seu número 2, Xavier Febrer –aposta ferma de Vinyes-, sense anar més lluny, és comprensiblement suau en l’ apunt que va fer al seu bloc del debat organitzat el divendres 4 de maig pel grup de debat i tertúlia, en dir que se’l notava nerviós. També és cert que s’hi juga molt, i això ha de pesar, però no ofuscar. Depèn d’ell que el PSC recuperi els vots que un gat vell com Fontbona va perdre pel camí el 2003, cosa que va fer baixar als socialistes 1 regidor i va impossibilitar la reedició del govern municipal d’esquerres.

Es fa difícil creure que aquests últims quinze dies de campanya (la campanya per les municipals, no ens enganyem, fa mesos que dura) el candidat socialista tindrà temps de prendre embranzida i fer un gir en la manera de plantejar la seva opció, no només per ser, sinó per mostrar-se aspirant a alcalde, amb empenta per capgirar les inèrcies que es deriven d’un mandat, el que acaba, convuls. No es tracta pas d’aixecar la veu, ni de ser massa polèmics, ni de fer promeses impossibles, es tracta de mostrar una energia que fins ara no li he vist. Ramon Vinyes afirma que vol estar al govern però no pas per ànsia de manar, cosa que coincideix en certa manera amb això. És simptomàtic que fos l’únic dels candidats convocats a taula que, en la porra inevitable d’en Xavi Salbanyà (bloc), es va limitar a dir que pujaran de vots, sense aventurar el nombre de regidors, sense mullar-se, vaja. Diria que veu a venir que la tendència al declivi del PSC en l’àmbit nacional també li té reservat algun disgust, com que pot portar el PSC d’Arenys a deixar de ser segona força per cedir el lloc a Esquerra (només que el PSC perdi un regidor, que propiciaria el segon d’IC-V, i Esquerra s’endugui part del vot descontent amb CiU, arreplegant el quart, ja es produeix). Això, a més, comportaria per a Vinyes no liderar l’alternança política que fins i tot l’alcalde i candidat a la reelecció per CiU , Miquel Rubirola, dóna per feta: reconeix obertament que no superaran els 7 regidors, i tenint en compte que el vot del PP pot veure’s fragmentat per la irrupció dels espanyolistes de Ciutadans -cosa que fa difícil creure que trauran més d’un regidor- CiU i PP no sumarien els 9 regidors de la majoria. Ara, que a Ramon Vinyes tampoc li he vist fer lletjos a les possibilitats d’acords postelectorals a quatre bandes –CiU, ERC, PSC i PP-, dels quals es mostra partidari Miquel Rubirola. Pacte difícil. No veig al republicà Quim Ponsarnau (bloc) signant acord de govern amb Rosa Zaragoza. I la sociovergènciapopular, en el context arenyenc, potser m’equivoco, no és una possibilitat real, al marge d’esdevenir un cop baix als socis naturals del PSC i al discurs de l’alternança. El cap de llista d’IC-V, Oriol Ferran (bloc), ja fa dies que diu obertament que aposta per reeditar el tripartit, i ho repeteix al Bare Nostrum, on Vinyes se suma a Quim Ponsarnau a mantenir-se equidistant i a remetre’s a acords en base a programes de govern.

Nega en rotund que el PSC, amb ERC, hagin facilitat les coses al govern Rubirola en minoria. Però és ben cert –ho reconeix Ferran en afirmar que no ho tindrà en compte a l’hora de pactar- que tant el PSC com ERC han optat, en un mandat complicat per a CiU, per garantir la governabilitat enlloc de decantar-se per la moció de censura –que haguessin preferit alguns sectors d’IC-V, i que Rubirola va donar per feta quan Lluís Blanchar (bloc) el va deixar en minoria.

Ara, que, seguint amb l’emulació del lema de campanya de Montilla, se li han de reconèixer fets, no com a alcalde, que no ho ha estat mai, però sí com a regidor: en els primers quatre anys de regidor del PSC va ser l’autor d’una sacsejada a l’àrea econòmica de l’Ajuntament, de la qual se sent orgullós.

Amb tots els candidats, fa pinya per situar a primer ordre la importància de mobilitzar el 40% d’electorat abstencionista que històricament ha registrat Arenys per les municipals. El candidat a l’alcaldia pel PSC ressalta –aquí hi coincideixen tots- la necessitat d’una transformació de l’administració per fer-la més propera al ciutadà. La reforma de l’àrea econòmica l’avala. Concretant? Doncs una administració local menys burocratitzada, més àgil, amb atenció al públic adaptada a la realitat, tardes incloses. No dubto que coneix el programa que representa, que se’l creu, que el defensa defugint demagògies que sí que fan altres candidats amb discurs populista que s’autosituen a l’esquerra i altres -amb un grau molt inferior- que no se situen, i que no crec que obtinguin representació. Defensor d’un estudi d’usos dels equipaments municipals, per a una planificació coherent; preocupat per trobar solucions a la problemàtica de l’habitatge, per endreçar Arenys, per crear polítiques adreçades a la gent gran i a la millora de la sanitat i l’ensenyament, que no dubto que si governa desenvoluparà. Em sembla que he deixat prou clar que no li poso en dubte la seva capacitat de gestió, si no més aviat la seva capacitat de liderar el relleu.

En Ramon diu que vol posar Arenys al mapa. Jo em permeto de respondre-li que Arenys ja hi és, al mapa. Una altra cosa és que sigui digne dels qui li van posar. I en això sí que coincideixo amb Vinyas: en què qui dirigeixi Arenys després del 27-M haurà de fer un gran esforç per retornar a Arenys l’essència que el va situar al mapa.

Marc Colomer