Tant si és per beure com per menjar, un combinat necessita diferents ingredients. I en el còctel d’alcaldables que es presenten a les eleccions municipals d’enguany hi tenim, precisament, una gamma variadíssima de personalitats i maneres de fer i entendre la política. Totes juntes, però no barrejades, formen una mescla heterogènia molt clara, on cada element és identificat per les seves característiques.

En aquest sentit, el candidat del VIA (Veïns Independents d’Arenys de Mar), Lluís Blanchar, és el component més jove. Encapçala la candidatura del partit, que han constituït en poc temps, després del trencament amb ICV, quan semblava que aquesta emulsió ja estava força lligada.

En aquest Sopar de Campanya 2007, en Lluís, per ordre de protocol, seu en un dels extrems de la taula. La facilitat per observar la resta d’alcaldables i seguir les seves exposicions és manifesta, però no tant l’escolta, que, en algun moment de l’àpat, es fa força difícil, per les interrupcions proferides pels crits exultants dels seguidors de l’Espanyol que ocupen l’altra banda del restaurant, i que mostren l’alegria pels diversos gols que ajuden el seu equip a classificar-se per la final que els espera en la competició europea.

En Lluís està pendent de totes les explicacions i afina l’oïda per escoltar cadascun dels comentaris de la resta de companys alcaldables. Traspua il·lusió i passió per manifestar que, per a ell, la política municipal és una droga que t’enganxa fortament i que costa molt de sortir-ne. Considera que existeixen diversos tipus de polítics, segons l’àmbit en el qual s’exerceix el joc democràtic(municipal, autonòmic o estatal), tots al servei del ciutadà, però amb diferències evidents marcades per la proximitat.

Les distàncies programàtiques entre partits no són tan llunyanes. En Lluís dóna la dada que, ara fa quatre anys, en les eleccions del 2003, els programes dels partits que llavors es van presentar coincidien en un 85 %. Tot i això, ell proposa una manera diferent de portar la política municipal, que és la que permet un grau de satisfacció més gran per dur a terme projectes que, al final, es fan realitat. Ho explica d’aquesta manera, recordant la seva etapa al capdavant de la Regidoria d’Urbanisme i afirmant amb rotunditat que aquesta satisfacció no té preu.

En algun moment, em sembla entreveure una mica de nervis, quan es passa, en diverses ocasions, la mà per la cara i deixa la vista perduda. Entenc que un sopar així, amb els pesos pesants de la política arenyenca, fa molt de respecte.

En Lluís es deixa anar quan, com a arquitecte tècnic, entra en el seu camp, i dóna explicacions concretes de detalls constructius de l’ascensor de vidre i de l’acabament de la riera.

És conscient que els partits grans ja tenen, de partida, molt de guanyat. La incògnita per veure si seran capaços d’obtenir algun regidor permetrà comprovar de quina manera un partit independent pot transmetre la seva veu en la política local.
L’aposta de formar un nou partit i portar-ne el timó és un pas molt important en la seva vida. La història recent dels darrers anys n’ha marcat la decisió definitiva.

Acabo com he començat. Els ingredients són bàsics per fer una bona recepta. Tots nosaltres tenim, novament, l’oportunitat, amb consciència i responsabilitat, de fer valer els nostres drets, de posar-hi l’ingredient de la participació donant el nostre vot.

Eudald Prat