Municipals 2007

Rosa escolta atentament als altres alcaldables

Zaragoza, envoltada de periodistes, parla amb Rocamundi

Amb un vestit jaqueta elegant, amb el cabell recollit i fumant una cigarreta, com és habitual en ella. Rosa Zaragoza arriba als Sopars de Campanya al Bare Nostrum acompanyada dels altres candidats a l'alcaldia. La única dona cap de llista present entre els candidats, primera dada de la que ens adonem, i pel que es preveu, sense massa intenció de fer remor, si més no pel que ella mateixa diu a la conversa “presopar”. Entre paraules, ara amb un periodista, ara amb un altre candidat, afirma que la tendència del PP és treballar d'aquesta manera, amb la discreció, tot i que també diu amb humor que “he assistit a molts actes encara que siguem de centredreta”. L'anècdota sobre el fet que Zaragoza sigués present a l'acte de commemoració de la batalla d'Almansa, desperta la curiositat dels periodistes presents. Això mostra que a primera impressió, Zaragoza no té cap problema per fer-se amb tothom, malgrat que la tendència de ser d'un determinat partit i estar sota unes sigles potser la marqui.

Connotacions a part i a punt d'enfilar el sopar amb l'aperitiu que ens serveix per obrir estòmac i conversa, la manera de trencar el gel és preguntar als alcaldables quin és el concepte que tenen de la figura de polític de poble. I de fet Rosa Zaragoza té prou autoritat per saber què caracteritza un polític que es presenta a les eleccions municipals i què caracteritza un que cada dia té plens al congrés dels diputats. La seva experiència municipal i el seu pas pel Congrés de Diputats a Madrid, l'han pogut fer coneixedora d'aquesta diferència. Entre la meva oïda i la resposta de la candidata hi ha les interferències dels crits dels aficionats de l'Espanyol. Precisament aquestes interferències entre Ajuntament i ciutadans per alguns candidats són les que ha caracteritzat aquesta legislatura. Per a aquestes consideracions, Rosa Zaragoza creu que el polític de poble ha de treballar sobretot a peu de carrer perquè un polític de poble diu que “s'estima el seu poble”. Potser fa aquesta afirmació tenint en compte la seva tasca com a regidora d'obres i serveis aquesta legislatura, que l'ha haguda de desenvolupar observant els problemes del carrer. O potser perquè certament un polític local ha de treballar per la gent, i fins i tot amb la gent.

En relació amb això, una de les característiques que envolten la candidata del PP, és que sembla que les sigles del partit moltes vegades li pesin. Una visió que sembla que no només la tingui la mateixa candidata sinó molta gent que la coneix. Sentim a dir de la seva boca que moltes persones li diuen que “ets molt bona, llàstima que siguis del PP”. Però Rosa Zaragoza, més enllà de les etiquetes diu que els projectes cal desenvolupar-los moltes vegades independentment de les ideologies. Però és evident que les ideologies pesen, si més no, pel que fa als pactes. La única opció de governar per al PP, tal i com va passar l'any 2003, seria un acord amb CiU, una reedició que en aquests moments conviu amb altres possibles pactes, com el d'esquerres o fins i tot també una sociovergència arenyenca. Ara bé, amb la irrupció de Ciutadans, moltes són les preguntes i anàlisis que han sorgit. Què farà el PP si Ciutadans els treu vots? Les respostes poden ser diverses. Però el que sí puc apreciar és que sembla que massa simpatia entre Rosa Zaragoza i Xurde Rocamundi no hi ha, malgrat possibles coincidències ideològiques. Una petita discussió sobre el tema lingüístic entreveu aquest fet.

Ja cap a les postres, quan tothom està més relaxat i gaudint d'una mousse de fruites del bosc amb un escut d'Arenys de Mar gravat sobre xocolata blanca, Rosa Zaragoza torna a la discreció. Ja se sap que el PP no ho té fàcil si vol governar aquests propers 4 anys perquè depèn d'uns altres. Una part de la resposta potser la sabrem el 27 de maig, l'altra part quan la discreció de la candidata es converteixi en acció.

Míriam Farelo