Existeix una “història de les dones? Hi ha dones amb història? Hi ha hagut dones a la història?

Són tres preguntes que sembla que diguin el mateix i que quan tenim a les mans un llibre d’Història de Batxillerat o de Ciències Socials de la ESO, amb prou feines podem respondre d’una manera clara. A una classe d’història i amb un llibre de text a la ma, vàrem intentar trobar respostes… el problema fou que se’n parlava d’una manera molt minsa, de nosaltres, les dones, encara que naturalment, la resposta acostuma a ésser afirmativa en els tres casos: Qui es veuria en cor de negar que des dels orígens de la humanitat hi ha hagut dones a la història? Però en els llibres d’història, en els estudis històrics, a les enciclopèdies, als llibres d’història de l’art, de la medicina, de la filosofia, de la política i incloint-hi els de la vida quotidiana…. On són les dones?

Es descriuen fets importants, segles sencers de civilitzacions, guerres, fams, epidèmies, grans descobriments, formació de ciutats i civilitzacions… Tot s’ha estat explicant sense inclou-re-hi a les dones: la història dels homes, es relatava com Història de la Humanitat. Només algunes excepcions de les famílies reials.

Des dels anys 70 algunes historiadores varen començar a qüestionar-se la veracitat de la Història Universal que ens havia estat transmesa i varen descobrir que, al menys en el nostre mon Occidental la dona havia quedat sempre fora del discurs històric, la contribució de les dones havia estat omesa conscientment i la dona havia estat subordinada legalment, però no només legalment, a l’home.

A continuació veurem alguns exemples d’aquest tres aspectes:

1. La dona ha quedat fora del discurs històric: la fundació de les universitats al segle XIII s’ha vist com n factor de progrés .... No per a les dones que varen ser excloses de les aules, però aquest “petit detall” no es fa palès.
2. Sa ocultat la aportació femenina: tant la col•lectiva i anònima com la individual de dones notables. Només els homes treballen al camp durant l’Edat Mitja?... Si analitzem els censos d’Arenys de Mar, constatem que només UNA dona va treballar en els anys més importants de la indústria del suro. Només d’ella coneixem el nom i domicili.... La medecina, la física, les matemàtiques, ni deuen molt a l’esforç i a la intel•ligència de les dones
3. La subordinació legal. Des de mil anys abans de Crist, la dona europea ha estat subordinada a l’home. Fins el 1975, en aquest país, una dona no podia signar contractes, ni heretar, sense l’autorització d’una home. I amb la subordinació legal, el mite de la debilitat de la naturalesa femenina que es traduïa en benevolència, proteccionisme, condescendència...... o en menyspreu o mals tractaments....

Però les dones hem estat presents no només reproduint l’espècie, portant nous sers al món, si no en les esferes econòmiques, culturals, social, científiques... Ens toca ara, davant d’aquesta marginació, reconstruir la història i assumir dues tasques: investigar i reinterpretar. Necessitem revisar la història, rellegir els esdeveniments del passat amb la nostra mirada femenina. Entre els fets històrics no s’han de considerar només les guerres, els tractats polítics, o les aliances entre països, també s’hi ha d’inclou-re-hi la producció de roba i aliments, la possessió de les propietats...., els petits invents domèstics...
S’han de recuperar aquelles dones que signaren les seves obres amb nom d’home (Víctor Català, Fernán Caballero....), o amb el nom del seu marit (Rodin), o que treballessin durant anys sense que se’ls reconegués el seu treball.... Es reconeix analitzant els censos d’Arenys de Mar el treball de les dones en el sector tèxtil?
Des d’aquí vull fer una crida per a que dintre de les possibilitats que dóna aquesta revista, donem un pas endavant en aquesta “relectura” de la història de les dones de la nostra història local. Els documents, els records i la vida amaguen les Exposicions sobre la Memòria de les dones, poden ser un bon camí a seguir.