Josep Marquès (Creu Roja): «Els refugiats sahrauís depenen absolutament de l'ajuda externa»

Josep Marquès Baró és president de Creu Roja Catalunya

Josep Marquès Baró, president de Creu Roja Catalunya
Josep Marquès Baró, president de Creu Roja Catalunya
28-1-10 12:54 / oriol

Quan els conflictes humanitaris deixen de ser portada en els mitjans de comunicació i s'esgota la quota de solidaritat espontània que generen, algunes organitzacions hi continuen treballant discretament i amb constància, una feina poc reconeguda, com la que fa Creu Roja Catalunya als camps de refugiats sahrauís.

Josep Marquès Baró explica que la feina de la Creu Roja als camps de refugiats sahrauís pretén, en col·laboració amb altres organismes, millorar la qualitat de vida dels refugiats, tant pel que fa a la dieta alimentària com a les condicions d'habitabilitat dels campaments, especialment a la província algeriana de Tinduf, on 125.000 refugiats depenen absolutament de l'ajuda que els arriba de fora.

–Quin treball desenvolupen actualment als camps de refugiats?
–«Creu Roja dóna suport a la població sahrauí a través d'accions diverses, sovint en col·laboració amb d'altres organismes, com l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. En l'àmbit estatal, treballem en un projecte per millorar les condicions dels habitatges dels camps de refugiats. Hi treballem conjuntament la Creu Roja i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID). Creu Roja ha subministrat fins ara kits amb tots els materials bàsics per a la confecció de 1.450 haimes. Aquests kits contenen materials de difícil accés per als sahrauís als mercats algerians, com tela gruixuda de cotó per al revestiment exterior de la haima i de cotó fi, per al revestiment intern, corda, pics i pals de bambú.
»Un segon projecte, en què també col·laboren la Creu Roja i l'AECID, juntament amb l'ACNUR, té per objectiu subministrar 3.950 nous forns de gas, una quantitat amb què es preveu arribar a prop del 40% de les famílies que tenen més necessitats en aquest sentit, segons les dades del Ministeri d'Equipament de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). Els materials es van transportar per via terrestre als campaments i els van distribuir la Mitja Lluna sahrauí i la Creu Roja als responsables locals, que, al seu torn, els van fer arribar a les persones beneficiàries. Els fogons que utilitzen actualment no tenen condicions sanitàries ni de seguretat mínimes.»

–La vostra col·laboració amb l'Agència Catalana se centra bàsicament en ajuda alimentària?
–«Després de les pluges torrencials del febrer del 2006 s'han fet, en col·laboració amb l'ACCD, enviaments de productes alimentaris destinats a assegurar una sèrie de productes bàsics per als refugiats, com llenties, cereals, arròs o oli d'oliva.»

–Quina és la situació alimentària i sanitària als campaments?
–«La situació alimentària passa contínuament enormes dificultats, de manera que depenen totalment de l'ajuda externa. És freqüent que els campaments sahrauís no tinguin productes alimentaris de primera necessitat, o que no estiguin prou diversificats. Els enviaments pretenen assegurar l'accés i la diversificació dels productes alimentaris amb què poden comptar les persones refugiades, a través de l'adquisició, enviament i distribució d'ajuda alimentària. La diversificació és molt important, tenint en compte que la composició de la cistella alimentària bàsica mensual d'un sahrauí és de 13,5 kg de cereals i que la pràctica totalitat és farina. No tenen accés a proteïnes d'origen animal i hi ha manca de fruites i verdures fresques. Per això, la Creu Roja proporciona a la població local productes com arròs, llet en pols, oli o llenties, per completar la seva alimentació.»

–La dependència externa no pot ser eterna.
–«L'aridesa de la terra i la llunyania dels campaments limiten la participació dels refugiats en activitats productives, la qual cosa contribueix a la seva dependència externa.
»D'altra banda, les característiques d'aquesta operació humanitària prolongada s'han de contextualitzar en les condicions polítiques i geogràfiques dels campaments. D'una banda, cal tenir en compte l'especial condició política dels refugiats sahrauís a Algèria, on el govern ha reglamentat els seus desplaçaments a l'interior del país i, per tant, les seves possibilitats econòmiques a les localitats veïnes. D'altra banda, la incertesa sobre la repatriació ha contribuït a limitar la realització d'inversions importants d'activitats de desenvolupament.»

–La solució per on passa?
–«La solució al conflicte, que fa ja més de 30 anys que dura, passa primer per la via diplomàtica i política, i no pas per les accions humanitàries sostingudes de les organitzacions que hi operen, que el que fan és pal·liar la situació precària en què viuen aquests refugiats.»

Josep Marquès Baró és nascut a Granollers, casat i amb dos fills, és economista de professió i fora de la feina hi ha tres situacions personals que el motiven especialment: el ciclisme, la música i la Creu Roja, on ja fa molts anys que hi és.

Entrrvista de Miquel Torns (publicada a EL PUNT 28/01/10)