Acte de Cloenda al Calisay. (Foto: Arenys de Mar decideix!)

Arenys de Mar és un dels 166 municipis que, aquest diumenge (13D) tindran l'oportunitat de poder participar en la Consulta sobre la independència de Catalunya. 700.000 catalans són el cens total d'aquesta convocatòria que ha seguit l'exemple del procés iniciat, el 13 de setembre, a Arenys de Munt. Arenys de Mar Decideix! ha promogut aquesta consulta arenyenca que divendres va fer un acte de cloenda, al Calisay, convocant als partits polítics locals.

Aquest diumenge, les votacions es podran fer des de les 9 del matí i fins les 8 del vespre, als tres punts on s'han situat les meses electorals; a l'Ateneu, a l'Espai Jove del Calisay i a un local cmercial de la Riera del Pare Fita 99.

L’acte de cloenda de campanya va tenir lloc el divendres 11 de desembre a les 8 del vespre a l’edifici Calisay d’Arenys de Mar. La sala s’omplí amb prop de dues-centes persones i comptà amb la representació de 6 dels 9 partits polítics presents a la vila. El PP i Ciutadans van declinar la invitació a l’acte. El PSC, que en un principi va acceptar la invitació, va comunicar als organitzadors poques hores abans d'iniciar l'acte, que no havia trobat cap representant que pogués assistir-hi.

L’acte va ser presentat i clos per en Vicent Partal. S’inicià amb una projecció de vídeo del resum de la consulta d’Arenys de Munt. Continuà amb una actuació breu del conjunt Relk que homenatjà en Lluís Maria Xirinacs amb una cançó amb poema d’en Jordi Bilbeny. Tot seguit van venir els parlaments dels diversos líders dels partits polítics: en Xavier Safont-Tria (CUP), en Joan Móra (CiU), l’Oriol Ferran (ICV), en Marc Soler (ERC), en Joan Soler (Reagrupament) i, finalment, l’Àlex Acero (VIA).

En Xavier Safont-Tria considerà que “les consultes representen un canvi de cicle, on comença la nostra independència” i que “els estatuts no són més que el lligam espanyol per tenir-nos dins d’Espanya”. També apuntà que “amb els estatuts no es té el suport internacional que es rep amb la causa independentista” i que hauríem d’oblidar els estatuts per a centrar-nos en una Constitució Catalana.

Per en Joan Móra les diverses Jornades Independentistes organitzades pel MAPA (Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) durant els anys 90 a Arenys de Mar serveixen per a reforçar que “res es fa amb un dia”. També va dir que “un poble que ha estat lliure pot acceptar estatuts transitoris però sempre anhela llibertat” i va apuntar que “els catalans no només no tenim Estat sinó que l’Estat al qual pertanyem ens va en contra” i que “els catalans han perdut la por a la independència i, per això ara se’n parla cada dia”. Reblà el seu discurs bo i acceptant que “la societat ha passat per damunt i al davant dels partits polítics” i que “els partidaris de la dependència a Espanya s’han quedat sense arguments i que la força de les paraules guanya la força de les armes”.

L’Oriol Ferran explicà i bastí el seu discurs en base al posicionament oficial d’ICV respecte les consultes sobiranistes. Aquest es resumeix en un “suport a l’Estatut actual, a l’Espanya Federal i al Dret a Decidir”. Remarcà que, a nivell local, donaren suport a la consulta i acabà amb una advertència car deixà dit que “potser ara e serien més contundents veient com ha anat la tramitació estatutària dels darreres mesos”.

En Marc Soler excusà en Xavier Vendrell que, inicialment, era el representant d’ERC a l’acte de cloenda. Mostrà el convenciment en què “no hi ha cap llei que passi per davant de la voluntat d’un poble”. També afegí que “no hi ha camí constitucional cap a la independència i que l’única manera d’arribar-hi és trencant amb la Constitució Espanyola”.

En Joan Soler postulà que “un país no s’allibera si no hi som tots” i que “la consulta del 13-D és l’acte més important des del 14 d’abril de 1931 (Proclamació de la República Catalana)”. També es referí a què els han arrencat bona part dels cartells penjats i acabà citant la màxima que resa que “si la legalitat no és justícia és de justícia agredir la legalitat”.

L’Àlex Acero es refermà en què “la consulta és un acte radicalment democràtic”. També considerà que el “federalisme no és antagònic a la independència ja que cal ser independent per a poder-se federar”. I continuà amb què “una Federació Ibèrica és impossible perquè Espanya no la vol i ningú es pot federar amb qui no es vol federar”. Es dirigí en llengua castellana els nouvinguts al país bo i demanant-los-hi que s’impliquin amb Catalunya car aquesta és “cosa seva i casa seva”.

I, finalment, en Vicent Partal explicà -després de citar Fèlix Cucurull- la seva experiència com a periodista a Sudàfrica durant el règim de l’Apartheid i durant les primeres eleccions en què pogueren votar els negres. Notificà que els sudafricans “papereta a papereta acabaren amb la tirania” i que, ara, a Catalunya “la força de les paperetes la tenim nosaltres”. Acabà la seva reflexió recordant que “l’oportunitat històrica que Cucurull i Espriu no pogueren somniar mai ara depèn de tots nosaltres i demà ens tocarà aprofitar-la”.