Doneu-nos Senyor el programari d’avui

Article de Marta Rojals publicat a la secció Mail Obert de VilaWeb

Foto: Oriol Ferran
Foto: Oriol Ferran
17-9-09 16:09 / arenys.org

Aquesta setmana, en tots els racons del país es respiren els efluvis d'un gran alleujament general: els xiquets ens han tornat a escola. I la novetat del curs, notícia de primera, és que es preveu que els col·legials assisteixin a classe proveïts d'un portàtil propi, cosa que dilluns només es trobaven en disposició de demostrar disset dels alumnes d'un institut multicultural barceloní on, oh casualitat, el president Montilla havia decidit d'anar a fer-se la foto, suposem que perquè és cèntric i, com sap tothom, el centre sempre ve de pas.

D'aquest portàtil escolar, ens n'ha arribat la informació que és un 'notebook' d'una marca molt concreta, model pim-pam i dos números més, el subministrament del qual és gentilesa de PromoCaixa ("parlem?"), una empresa que aquesta humil articulista es guardarà bé prou de dubtar que hagi estat seleccionada per concurs públic i que sigui la justa mereixedora d'aital encàrrec institucional. Però tornem a terra ferma: de la màquina que ens ocupa, també n'ha transcendit que és dotada d'una esplendorosa giga de ram i de l'arxiconegut sistema operatiu Windows XP. I aquí volíem arribar. Sense ànim d'afegir maldecaps als progenitors catalans, que prou pena passen de saber-se els únics de l'estat que han de sufragar mig preu de l'artefacte, em demano què succeiria si volguessin escolaritzar els fills amb suport Mac, o, en el cas dels lliurepensadors extrems, amb Linux o exoticitats per l'estil, fent exercici legítim de la pròpia llibertat de culte. Posem-hi un breu punt a part per a la reflexió.

No és cap secret que, en el món informàtic, un vici en crida un altre. Per tant, si ens remetem als fets, podem arribar a predir que el programari de l'eina en qüestió (prèviament seleccionat pels centres i amb llicència per a formatar) també serà beneït per nostrossenyor Microsoft en nom de la compatibilitat, l'autocompatiblilitat i la retrocompatibilitat, que és l'argument que es fa servir en aquests casos. Val a dir, de passada, que ens trobem davant d'una combinació irresistible a la proliferació de virus, espies, troians i tota mena de forces del mal que tenen tan ben preses les mides del cèlebre sistema, amb la qual cosa haurem de requerir un blindatge de portes i finestres inèdit en alternatives de solvència contrastada. I ara sí, com deia el mestre: i tot això qui ho paga? O, més ben dit: tot això qui ho cobra? Perquè, si l'hàbit fa el costum, o l'hàbit fa el consum, a can Gates estan d'enhorabona: no els podia sortir una promoció més redona i amb més projecció a llarg termini. Regalada, diria jo, tot i sabent que avui no regalen res.

Perquè ja m'agradarà veure qui és el valent que, objector de la trama comercial establerta, gosi escindir el fill del ramat bo i tunejant-li el portàtil amb un sistema operatiu de la competència o amb la instal·lació d'un programari lliure. Mira, exclamaran els xiquets, ja ve el 'raro', i l'assenyalaran amb el ditet. No cal incidir en la coneguda crueltat de la canalla i en l'acarnissament a què poden arribar a sotmetre el fet diferencial. Home, així no m'estranya gens. Pot ser que en un futur acabi passant que les escoles se segreguin segons si fan la docència amb Windows, Mac o Linux, és a dir, segons la confessió digital dels pares de la criatura. O potser anirem més enllà i, amb la mateixa naturalitat que un dia vam reivindicar una escola laica, també exigirem una escola amb programari lliure. Però, aquesta guerra, en el cas que s'escaigui, no és imminent. Imminent és, ara mateix, la necessitat d'arribar a emplenar totes les aules de portàtils abans que el senyor president no vagi a fer-s'hi la foto l'any que ve.

Marta Rojals
marta.rojals@mesvilaweb.cat