«La gent del Sàhara et demana que expliquis la seva situació. Que la donis a conèixer encara que només sigui a una persona. Per ells és suficient.» Pep Basart és periodista de Ràdio Pineda i membre de l'Agrupament i Guia Escolta Montapalau. A finals de febrer es va embrancar en un viatge promogut pel Col·lectiu Joves pel Sàhara i que transportava medicaments, diners i altres estris als camps de refugiats sahrauís.

L'experiència li ha permès tornar amb un altre carregament, però en aquest cas de fotografies que mostren un poble «de mirada neta, transparent, sense mentida». Les instantànies mostren infants i adults, vells i joves. Molts amb el somriure de dents blanques, però també d'altres amb la desesperança pintada al rostre. «Hi ha una generació, no més gran de trenta anys, que ha viscut als campaments tota la vida i és prou conscient de què significa ser refugiat i no tenir expectatives que la situació canviï», assenyala. Durant el viatge, que els va dur a diferents camps –Smara, Ausert i Al- Aaiun–, també van visitar el centre de mutilats de guerra, on s'apleguen les víctimes de les mines antipersones. «Quan aterres enmig del desert t'adones que als campaments els recursos són mínims, però la gent que hi viu no et deixa indiferent», comenta. Basart ha enllestit un documental amb les fotografies que ja li han demanat altres entitats perquè no tan sols el cedeixi, sinó perquè l'expliqui.

En un futur proper també es planteja fer una exposició. «Tenia un deute pendent amb el poble sahrauí, perquè hi ha dos infants a qui vaig prometre que els aniria a veure», diu, i afegeix: «M'hi vaig llençar de cap per absorbir-ho tot.» De moment, els interessats a redescobrir la bellesa d'una mirada només cal que la busquin al web www.pinedatecau.cat [1]. «Les imatges són seves, jo només les vaig captar.»