Xarxa Lil@

L'han despertat els crits del pis del costat i aleshores ha recordat allò que una vegada algú va escriure: als llocs petits, habitats per poca gent, només pots odiar aquells a qui primer has estimat. Probablement la seva veïna, que fa un any va arribar provinent de deserts remots, abans el devia estimar, a l'home que viu amb ella. La seva veïna són dos ulls enrogits envoltats per un xador de color negre que cada matí, quan es creuen al replà, miren a terra. Moltes matinades, del pis en surten els crits d'aquella veu masculina que ell, igual com la resta de veïns de l'escala, escolta estirat al llit en un silenci vergonyós. Hi ha silencis violents, com el de la parella que sopa al restaurant sense saber què dir-se, i també n'hi ha d'incòmodes, com el que comparteixen dues persones a l'ascensor mentre es miren les sabates i esperen que s'obri la porta. El seu silenci, i el de la resta de veïns de l'escala, és el pitjor de tots perquè és un silenci que cada matinada els envileix.

La seva veïna i ell viuen a la mateixa ciutat, però en realitat la ciutat que ella habita és més petita, amb menys coneguts i potser cap amic. Per això, ahir, quan va veure que l'home que viu amb ella l'esbroncava al replà, indiferent a la seva presència, va decidir que trencaria el silenci. L'home la mirava de fit a fit, desafiant, la cara amorrada a la seva, el dit alçat. La renyava en un idioma incomprensible però amb un llenguatge universal i ella callava, com sempre. Quan va preguntar a la dona si necessitava ajuda, l'home va recular ofès i la va fer entrar de seguida al pis amb un gest enèrgic de la mà, mentre ell reiterava la seva oferta amb la veu més forta.

Aquesta nit, i feia molt de temps, a l'escala han pogut dormir sense cridòries. Al matí, com cada dia, ha trobat la veïna al replà i quan ha alçat els ulls ha vist que avui no els tenia enrogits sinó blaus i inflats. A poc a poc, s'ha tret el xador i li ha mostrat la cara masegada per la pallissa d'un home ofès. Ell no ha sabut què dir i aquesta vegada el seu silenci ha estat més vergonyós que mai.

Xevi Sala
El PUNT (dissabte, 23 d'agost de 2008)