Cesc Fàbregas (a l'esquerra) Foto: AFP / JAVIER SORIANO

Tot i que és tossut com pocs i sol aconseguir sempre el que es proposa, a Cesc Fàbregas (1987, Arenys de Mar) mai li havia passat pel cap viure un moment com el de la tanda de penals contra Itàlia. Ell, que no mirava el punt fatídic des dels 15 anys, quan corria en els cadets del Barça, es va convertir en el botxí del campió del món. El jugador més jove de la selecció no només va xutar el llançament decisiu sinó que va enganyar el poderós Buffon i va obrir les portes de l'èxit a un grup cansat de tornar a casa sense cap premi.

L'equip espanyol havia assajat els penals en els entrenaments previs als quarts. Cesc no entrava en cap de les opcions preferents. Ell va ser el primer sorprès quan Aragonés va agafar la llibreta, va apuntar els cinc noms i els va dir en veu alta i clara. "L'últim el tira vostè, Cesc!". I el guió li va reservar el paper de primer protagonista. Güiza va estavellar el quart llançament contra Buffon, Casillas va tornar l'avantatge a Espanya i va entregar el relleu a Cesc.

El jugador català era l'elegit per trencar la maledicció dels quarts, i no va fallar. "Sé que per a molta gent ha sigut difícil confiar en mi. Havia de demostrar que en els moments importants també puc fer tirar l'equip endavant. S'ha parlat molt de la meva suplència i el meu rendiment i potser un gol no significa res, però per a mi aquest penal va significar moltíssim", va dir ahir el centrecampista català.

REGAL D'ARAGONÉS

La seva felicitat era evident. Ni en les partides de consola que juga amb els seus companys es va veure mai en un tràngol similar. "No tirava un penal des dels 15 anys", va revelar. Llavors, era un marrec que vestia la samarreta blaugrana i mostrava la seva qualitat pels camps de terra catalans. Mesos després arribaria l'Arsenal per endur-se'l a Londres. Allà s'ha convertit en un dels millors jugadors d'Europa, però a la selecció encara té al davant Xavi, cosa que encara sorprèn la majoria de mitjans estrangers.

Després de patir una davallada anímica, Aragonés li tenia reservada una cita amb la glòria. "Va ser un moment que em va regalar la vida per demostrar que es podia confiar en mi", va insistir. Per què va prendre aquesta decisió el veterà entrenador? "Els motius són íntims, però sabia que el marcaria. N'estava segur. Serà un fora de sèrie". Aragonés volia recompensar el jugador, que ha patit molt amb la seva suplència. Li va entregar el comandament de l'equip en el minut 60 i va confiar cegament en la seva qualitat en la tanda decisiva. I Cesc no va defraudar. Ni a ell ni a milions d'espectadors, que van convertir el seu llançament en el més vist en la història de la televisió a Espanya.

L'ENGANY A BUFFON

El cervell de l'Arsenal mai oblidarà aquells instants, des que va plantar la pilota fins que va batre Buffon. Les paraules de suport a si mateix, la mirada fixa en el porter i l'engany final. "Només volia xutar per marcar i que s'acabés tot. Vaig veure que el porter es llançava a l'esquerra, el lloc per on l'anava a tirar, però al final vaig canviar la direcció. Per sort".

La cara de Cesc ja no s'assembla en res a la dels primers dies de concentració a Neustift. Llavors estava deprimit. Volia ser important, però es notava incòmode. Un penal ho ha canviat tot. Però no es conforma amb això. "Hem vingut a ser campions, no a acabar amb la maledicció de quarts. Volem entrar en la història dels grans i això només s'aconsegueix guanyant l'Eurocopa", va recalcar l'exblaugrana, que es veu aixecant el trofeu de campions diumenge a Viena.